En aquestes ultimes sessions de COED vam realitzar l’exposició
dels poemes.
Cada una de nosaltres havien de agafar un poema el que nosaltres volguéssim
i recitar-los davant de totes les companyes.
Ens va aconsellar alguns autor, que son coneguts i que ens seria
més fàcil aprendre.
Aquesta autors són els següents:
-
Jaume
Sobirana
-
Maragall
-
Salvador
Espriu
-
J.V
Foix
-
Salvat
Papasseit
-
Maria
Mercè Marçal
Jo vaig escollir un poema d’aquesta ultima autora anomenat t’estimo perquè si!
Desprès de recitar-lo hem vaig poder adornar que era una mica complicat el tipus
de vocabulari tenia, però a part d’això vaig realitzar una bona gesticulació,
una bona vocalització i mirava al públic. La velocitat que portava era la
adequada i la veritat que per la dificultat del vocabulari vaig quedar contenta
amb la meva exposició.
Aquest és el
poema:
T’estimo perquè sí
T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.
Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.
Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana
sense panys ni bernats, en un desvari verd.
Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia.
Perquè és l'amor, dallat, que ha granat al meu llit.
Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit
que provoca el salobre i encrespa la badia.
Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall
a la marea viva que em nega a l'endeví.
Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí
que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.
Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva
i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.
Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.
Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana
sense panys ni bernats, en un desvari verd.
Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia.
Perquè és l'amor, dallat, que ha granat al meu llit.
Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit
que provoca el salobre i encrespa la badia.
Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall
a la marea viva que em nega a l'endeví.
Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí
que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.
Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva
i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.
